88 BOIB Num


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "88 BOIB Num"

Transcripción

1 88 BOIB Num Ajuntament Denominació Obra Pressupost CAIB % finançament CAIB % subvencionable Santa Eulària Dotació de xarxa de , , % 85,59% sanejament en Puig den Vinyets, Ses Torres, Sa Careneta i Can Pep Simó Sant Josep Sanejament i bombeig , ,00 41,18% 88,98% (apartaments Don Pepe), Es Codols, Sant Jordi Total ,00 Annex II al Conveni Annex de col laboració entre el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular d Eivissa per a l adequada dotació dels Plans Insulars d Obres i Serveis en matèria de proveïment d aigua i sanejament de poblacions, corresponent a l exercici Ayuntamiento Denominación Obra Presupuesto total obra Anualidades previstas Importe de la anualidad en el proyecto de obras 2006 Sant Josep Ordenación y pavimentación , ,00 de la calle Pou den Mosson, Sant Agustí La Presidenta en funcions, Patricia Abascal Jiménez Eivissa, 12 de gener de 2009 o Num. 834 Aprovació Definitiva del Reglament de Participació Ciutadana del Consell Insular d Eivissa A la sessió ordinària del Ple de la Corporació del Consell Insular d Eivissa de data 31 d octubre de 2008, es va aprovar inicialment per unanimitat aquest Reglament. Es va sotmetre a informació pública per termin i de 30 dies, de la qual cosa dóna compte el BOIB num.167, de data 29 de novembre de Atés que no ho ha hagut reclamamcions o suggeriments, s entén aprovat definitivament el text fins a llavors provisional, i que a continuació es transcriu: Annex Reglament de Participació Ciutadana Sumari PREÀMBUL TÍTOL PRELIMINAR TÍTOL I: DELS DRETS DE LA CIUTADANIA TÍTOL II: DE LA PARTICIPACIÓ COL LECTIVA Capítol I: Disposicions generals Capítol II: Registre d entitats ciutadanes Capítol III: La utilització dels mitjans públics per part de les entitats Capítol IV: La gestió ciutadana dels interessos públics TÍTOL III: DELS SERVEIS D ATENCIÓ A LA CIUTADANIA I DELS MECANISMES D INFORMACIÓ I CONSULTA Capítol I: Del Servei d Atenció a la Ciutadania Capítol II: Mecanismes d informació i consulta que el Consell d Eivissa posa a l abast de la ciutadania Capítol III: Mecanismes que permetin la millora de la qualitat dels serveis del Consell d Eivissa TÍTOL IV: DELS CONSELLS SECTORIALS TÍTOL V: DELS PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ TÍTOL VI: DELS MECANISMES DE PARTICIPACIÓ Capítol I: Disposicions generals Capítol II: La consulta ciutadana Capítol III: La xarxa ciutadana de participació virtual TÍTOL VII: DEL SÍNDIC DE GREUGES D EIVISSA Capítol I: Disposicions generals Capítol II: De les actuacions del Síndic de Greuges d Eivissa Capítol III: De les relacions del Síndic de Greuges amb el Consell Insular d Eivissa i altres institucions dedicades a la defensa dels drets de la ciutadania Capítol IV: Dels mitjans del Síndic de Greuges d Eivissa DISPOSICIONS ADDICIONALS, TRANSITÒRIES, DEROGATÒRIES I FINALS Disposicions addicionals Disposicions transitòries Disposició derogatòria

2 BOIB Num Disposició final PREÀMBUL La participació ciutadana, com a dret fonamental de la ciutadania i principi inspirador de l Administració local, és una opció estratègica i estructural del Consell d Eivissa i ha d acompanyar les seues actuacions, especialment aquelles que estan relacionades directament amb la qualitat de vida de la ciutadania i en tot allò que afecti la seua quotidianitat. Des de mitjan anys 90 del passat segle XX ha anat emergint arreu dels països democràtics, i especialment a Europa, un consens creixent que l eficàcia i la legitimitat de l actuació pública es fonamenta en la qualitat de la interacció entre els diferents nivells de govern i entre aquests nivells i les organitzacions empresarials i de la societat civil. Es tracta d un enfocament que redefineix la relació entre administració i administrats, passant de la tutela a la cogestió, de la verticalitat absoluta en la presa de decisions a una creixent horitzontalitat integradora que té en compte la veu i l opinió de la societat civil, estructurada en les seues organitzacions i entitats socials i cíviques. Aquesta nova metodologia de governar es coneix com governança, govern relacional o bon govern i és la metodologia de govern que recolza la Unió Europea des que, en les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d Europa de novembre de 2001, es va convidar els diferents nivells de govern europeus a fomentar una forma de govern basada en la participació ciutadana, tal com es recull en el Llibre blanc del Govern d Europa (2002). En aquest sentit, si bé el Reglament Orgànic del Consell Insular d Eivissa i Formentera, aprovat l any 2004 pel Ple del Consell Insular d Eivissa i Formentera, dedica el seu darrer títol, el setè, íntegrament a la participació ciutadana, ara es considera més oportuna l aprovació d un reglament específic dedicat íntegrament a aquesta matèria. Aquest Reglament crea un mètode que vol donar resposta als reptes presents i que, alhora, serveix de marc per als propers anys. El criteri essencial és la creació dels canals més adequats per facilitar la participació universal, a partir de la idea que tothom que vulgui participar pugui fer-ho acompanyat d una acció instigadora des de la mateixa institució. El Consell d Eivissa opta així d una manera decidida per la democràcia participativa, com a complement i aprofundiment de la democràcia representativa. Per tal de fer-la efectiva, el Reglament recull els diferents òrgans, processos i mecanismes de participació, que s han d aplicar depenent de cada circumstància específica, la majoria nous a Eivissa, com són la consulta ciutadana, la comissió de greuges o la xarxa ciutadana virtual. I tot això amb la finalitat de posar al servei de la ciutadania les eines per tal que en tot moment es pugui reflectir la pluralitat de realitats i sensibilitats que configuren l illa d Eivissa. Inclou també el reconeixement de tot un seguit de drets de la ciutadania vinculats a la participació, aposta amb claredat pel foment de l associacionisme i, finalment, vincula les tecnologies de la informació i la comunicació, especialment Internet, a les pràctiques participatives. TÍTOL PRELIMINAR Article 1 El Reglament de participació ciutadana del Consell d Eivissa (CE) regula les diferents formes de participació de la ciutadania de l illa d Eivissa en els assumptes de la vida insular, d acord amb el que disposa la llei vigent i amb la voluntat de promoure el desenvolupament de la democràcia participativa i la governança a l illa d Eivissa. Article Els dubtes que puguin plantejar-se en l aplicació d aquest Reglament s han d interpretar de manera favorable a la màxima participació, publicitat i informació de la ciutadania L àmbit d aplicació d aquest Reglament és el del territori de l illa d Eivissa, sense perjudici de l existència d altres reglaments de participació municipals. TÍTOL I DELS DRETS DE LA CIUTADANIA Article 3 Tots els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a intervenir en la gestió dels assumptes públics de caràcter insular de forma individual o col lectiva, per mitjà d agrupacions o associacions. Aquest dret comporta el d utilitzar els instruments de participació establerts en les lleis i en aquest Reglament. Article 4. Dret a la informació 4.1. La ciutadania té dret a rebre, amb caràcter general, una informació àmplia, puntual i objectiva sobre els assumptes que són competència del CE, en els termes que estableixin aquest Reglament i la normativa bàsica que li és aplicable. En particular té dret a accedir de manera directa a la informació i la documentació següent, contenguda en els arxius i registres insulars, referida a: * Expedients respecte dels quals tengui la consideració de persona interessada. * Expedients que estiguin en tràmit d informació pública. * Expedients ja finalitzats en la data de la sol licitud en els termes que en cada moment estableixi la normativa que regula el règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. * Textos actualitzats de les ordenances i els reglaments insulars. * Les convocatòries i les actes dels òrgans col legiats les sessions dels quals tenguin caràcter de públiques, així com la consulta de la resta d actes i resolucions dels òrgans insulars excepte els casos en què l accés estigui restringit en afectar la seguretat o la defensa de l Estat, la investigació dels delictes o la intimitat de les persones. * La resta de documentació sempre que ho permeti la normativa sectorial reguladora L accés a la informació es canalitzarà per mitjà dels mecanismes d informació i consulta regulats en el Títol III d aquest Reglament i/o a través del Servei d Atenció a la Ciutadania (SAC) del CE, ja sigui a través de consultes presencials a les seues oficines o per altres mitjans no presencials, com ara els telefònics o telemàtics, que es posin a l abast general De forma extraordinària, quan un ciutadà o una ciutadana no hagi pogut fer efectiu el dret a la informació regulat en aquest article pels mitjans ordinaris establerts, podrà recórrer a la Comissió de Greuges en la forma i les condicions que s estableixen en el Títol VI d aquest Reglament. Article 5. Dret de proposta 5.1. Els ciutadans i les ciutadanes, de manera individual o col lectiva, tenen dret a formular a les autoritats i/o als òrgans insulars propostes d actuació relatives a matèries de competència del CE i/o d interès supramunicipal Per mitjà del SAC, el CE informarà al proposant quin és l òrgan competent i el procediment que s ha de seguir perquè s aprovi la proposta d actuació presentada. En el cas que aquesta proposta se sotmeti a la consideració d un òrgan col legiat insular, la presidència d aquest òrgan podrà requerir la presència de qui la promogui en la reunió en què es prengui en consideració la proposta per tal que la defensi i l expliqui. El secretari o la secretària de l òrgan col legiat haurà de notificar a aquest darrer l acord que s hagi adoptat en relació amb la proposta efectuada. Article 6. Dret a la iniciativa popular 6.1. Els ciutadans i les ciutadanes que tenguin dret al sufragi actiu en les eleccions municipals en qualsevol dels municipis de l illa tenen dret a exercir la iniciativa popular mitjançant la presentació de projectes de reglaments o modificació dels ja existents en matèries que siguin competència del CE i que tenguin un interès supramunicipal La iniciativa ha d anar subscrita per un nombre de ciutadans que representi, almenys, el 20% dels veïns i veïnes del cos censal de tots els municipis de l illa. En qualsevol cas, i per tal d equilibrar territorialment l exercici d aquest dret, com a mínim, un 10% i com a màxim un 40% de les signatures pot correspondre a ciutadans censats en un mateix municipi La iniciativa s ha de presentar per escrit motivat al qual s ha d adjuntar el projecte d articulat del reglament que se sotmeti a la consideració del CE. Així mateix, ha d anar signat pel nombre mínim de ciutadans a què s ha fet referència en l apartat anterior, amb indicació del nom complet, número de document nacional d identitat, domicili i municipi on estigui censat cadascun d ells. Les signatures han de ser autenticades per un fedatari públic. En aquest escrit també ha de constar la designació del representant dels ciutadans i ciutadanes, amb indicació de la seua adreça a l efecte de notificació. Les iniciatives poden dur incorporada una proposta de consulta popular que es tramitarà d acord amb el procediment i els requisits establerts en la normativa bàsica de règim local No obstant l establert en el paràgraf anterior, els promotors d una iniciativa popular, amb caràcter previ a la presentació del nombre de signatures exigides en l apartat segon d aquest article, han de sol licitar un informe sobre si la proposta compleix els requisits establerts en l apartat primer. Aquest informe l ha d emetre la Junta de Portaveus del CE a la vista dels informes emesos pels serveis de Secretaria i Intervenció que siguin escaients en funció de la matè-

3 90 BOIB Num ria. Els promotors de la iniciativa tendran un termini màxim de tres mesos, comptats des de la data de recepció de l informe, per presentar, al Registre general d entrada del CE, el nombre de signatures exigides en l apartat segon d aquest article Acomplerts els tràmits anteriors, les iniciatives presentades se sotmetran a debat i a votació del Ple del CE en el termini màxim d un mes, el qual decidirà sobre la seua admissió o inadmissió a tràmit i n indicarà els motius. En qualsevol cas, l acord que s adopti s ha de notificar a les persones interessades a l adreça que s hagi indicat a l efecte de notificacions en l escrit de sol licitud Una vegada admesa a tràmit la iniciativa es tramitarà de conformitat amb el que estableixi la normativa aplicable i en qualsevol cas s haurà de tornar a sotmetre a la consideració del Ple perquè l aprovi amb caràcter provisional en el termini màxim de sis mesos comptats des del dia que s hagi presentat la iniciativa al Registre general del CE Durant la seua tramitació, el projecte de reglament presentat per iniciativa popular no podrà modificar-se quan això contradigui l esperit del projecte presentat inicialment. Article 7. Dret a presentar queixes o reclamacions 7.1. Tots els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a presentar queixes o reclamacions respecte del funcionament dels serveis del CE Les queixes o les reclamacions es poden presentar per escrit o per qualsevol altre mitjà que el CE posi a l abast de la ciutadania, han d anar adreçades a la presidència i han d indicar el servei afectat i el motiu de la queixa o reclamació El SAC serà l encarregat de tramitar les queixes o les reclamacions, de remetre-les al departament responsable del servei afectat per la queixa i de donar una resposta al ciutadà o ciutadana en el termini màxim de trenta dies una vegada que hagi obtengut la informació corresponent Si els ciutadans o les ciutadanes no obtenen una resposta a les queixes o les reclamacions presentades o no són contestades de manera satisfactòria, es poden adreçar a la Comissió de Greuges en la forma prevista en el Títol VI d aquest Reglament. En qualsevol cas, la presentació d una queixa o reclamació serà requisit previ per poder sol licitar la intervenció de la Comissió de Greuges. Article 8. Dret a formular suggeriments 8.1. Tots els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a formular suggeriments en relació amb els serveis i les activitats propis del CE per contribuir a millorarne el funcionament Els suggeriments es poden presentar per escrit o per qualsevol altre mitjà que el CE posi a l abast de la ciutadania. El SAC serà l encarregat d admetre ls i remetre ls al departament responsable del servei afectat. Article 9. Dret d audiència Tots els representants d entitats ciutadanes inscrites en el Registre d Associacions tenen dret a ser rebuts en audiència per les autoritats del CE, dins l horari de visites que es farà públic des de l inici de cada mandat, com a mínim una vegada per un mateix assumpte. Article 10. Dret d assistència i de participació en les sessions dels òrgans col legiats insulars Tots els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a assistir a les sessions del Ple. A aquest efecte les convocatòries de les reunions d aquests òrgans s han de publicar en el tauler d edictes de la Corporació i en qualsevol altre mitjà de difusió que es consideri adient Així mateix, la ciutadania té dret a intervenir en les sessions del Ple, ja sigui en un punt concret de l ordre del dia o bé en el punt destinat a intervencions del públic assistent en els termes que s estableixen a continuació Les entitats ciutadanes inscrites en el Registre insular d entitats tenen dret a intervenir en relació amb algun punt concret de l ordre del dia en la tramitació administrativa del qual hagin intervingut com a interessades. La intervenció del representant de l entitat s efectuarà amb caràcter previ al debat i la votació de la proposta inclosa en l ordre del dia. El temps màxim de la intervenció serà de cinc minuts. El nombre màxim d intervencions en aquest punt de l ordre del dia serà de cinc per sessió Tots els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a intervenir en el torn obert de precs i preguntes del públic assistent, que s ha d incloure com a darrer punt de l ordre del dia en les sessions plenàries ordinàries. Els precs o les preguntes que es formulin han de versar sobre assumptes que siguin competència del Consell Insular i s han d ajustar a allò prèviament sol licitat per escrit. El temps màxim de la intervenció i de la resposta serà de cinc minuts per cada una. El nombre màxim d intervencions en aquest punt de l ordre del dia serà de cinc per sessió. Els precs i les preguntes que no es puguin exposar i respondre en la mateixa sessió de Ple es contestaran per escrit en el termini màxim d un mes El procediment que s ha de seguir per fer efectiu el dret d intervenció en les sessions regulat en els apartats precedents és el següent: a) L entitat o persona interessada ho ha de sol licitar per mitjà d escrit motivat adreçat a la presidència del CE on s indiqui la persona que efectuarà la intervenció. Les peticions d intervenció en el torn obert de precs i suggeriments han d expressar el prec o suggeriment que es vulgui formular. L escrit s ha de presentar al Registre general del CE amb l antelació mínima de vuit dies hàbils a la data de realització de la sessió. b) La presidència és l òrgan competent per autoritzar o denegar la intervenció. Quan es denegui, s ha fer de forma motivada i s ha de notificar a la persona interessada abans que tengui lloc la sessió. c) L autorització o la denegació de les intervencions en les sessions s ha d efectuar, després de notificar-ho prèviament a la Junta de Portaveus. Si això no fos possible, la presidència, abans del Ple, ha de comunicar a tots els membres de la Junta de Portaveus la relació de peticions d intervenció que s hagin formulat, les que s hagin autoritzat i les que s hagin denegat, i indicar-ne el motiu en aquest darrer cas. TÍTOL II DE LA PARTICIPACIÓ COL LECTIVA Capítol I Disposicions generals Article 11. Foment de l associacionisme El CE, com a institució responsable de la gestió dels interessos de la respectiva col lectivitat i a l efecte de garantir el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics, ha de promoure el desenvolupament de les associacions i altres entitats o agrupacions, que amb caràcter no lucratiu, tenguin com a finalitat la defensa dels interessos generals o sectorials dels ciutadans i ciutadanes de l illa El CE, a l efecte de l assenyalat en l apartat anterior, garanteix i ha d assegurar el dret de les referides organitzacions a: a) Rebre, si ho sol liciten prèviament, informació sobre les distintes iniciatives, els assumptes i/o les actuacions de l Administració insular que puguin ser del seu interès, a més de totes aquelles publicacions o altres mitjans d informació editats o difosos pel Consell Insular que resultin d interès d acord amb les activitats de l entitat. b) Utilitzar els diferents mecanismes de participació que preveuen les lleis i que s estableixen en aquest reglament a fi de fer efectiva la seua intervenció en la gestió dels assumptes públics insulars. c) Accedir, amb les mateixes condicions assenyalades en el punt anterior, als programes de suport formatiu, especialment els relacionats amb les noves tecnologies de la informació i comunicació, que permetin ampliar i millorar la seua capacitat d actuació Sense perjudici de l indicat anteriorment, l acció del CE en relació amb les associacions i les entitats ciutadanes esmentades ha d anar dirigida a: a) Afavorir la seua participació, conjuntament amb l Administració insular, en els programes i les activitats que aquesta darrera promogui i que afectin l esfera de les seues activitats i objectius. b) Estendre el seu coneixement entre la població oferint informació sobre el respectiu àmbit d activitats. A aquest efecte el CE s encarregarà, amb la col laboració de les entitats ciutadanes, d elaborar i difondre una guia de recursos ciutadans que doni a conèixer, de manera detallada, l àmbit d acció i les

4 BOIB Num finalitats pròpies de cada entitat. El CE, igualment, ha de difondre de manera adequada i coordinada, a través dels mitjans establerts en aquest Reglament, les diverses activitats ciutadanes que programin les diferents entitats en forma d una agenda d activitats ciutadanes. c) Fomentar la realització d estudis i altres actuacions que ajudin a ampliar i a donar una major consistència al teixit associatiu. d) Promoure la declaració d utilitat pública d aquelles associacions o entitats que compleixin els requisits establerts per la normativa que regula el dret d associació El CE, a través del corresponent acord i en els termes que s hi estableixin d acord amb la legislació aplicable i les previsions d aquest Reglament, pot fer efectiva la participació de les entitats ciutadanes en la gestió de les activitats i els serveis de competència o titularitat insular que resultin coincidents amb l àmbit propi de les finalitats d aquestes entitats. Article 12. Les entitats ciutadanes i el Registre d entitats ciutadanes Les obligacions assumides pel CE envers les entitats ciutadanes i els drets que se ls reconeix en l article anterior s han d entendre en qualsevol cas limitats a aquelles organitzacions que apareguin inscrites en el Registre insular d entitats ciutadanes i que prèviament hagin acreditat el compliment dels diferents requisits de caràcter material i formal que disposa aquest Reglament. Capítol II Registre d entitats ciutadanes Article 13. El Registre d entitats ciutadanes El Registre d entitats ciutadanes del Consell d Eivissa és un registre administratiu que es configura com l instrument bàsic de suport de les relacions de l Administració insular amb totes aquelles associacions destinades a activitats d interès general o de defensa dels interessos sectorials dels ciutadans i ciutadanes de l illa El Registre permet conèixer les organitzacions esmentades i les seues finalitats, i és alhora l instrument necessari que facilita millors relacions entre les diferents entitats i que permet la realització d una política de foment de la millora, la modernització i el treball en xarxa més eficaç del teixit associatiu i ciutadà. Article 14. Caràcter públic del Registre El Registre d entitats ciutadanes té caràcter públic, de tal manera que el seu contingut pot ser consultat per qualsevol persona, sense més limitacions que aquelles que estableix la legislació vigent en relació amb el dret d accés dels ciutadans als registres administratius. Sense perjudici de l anterior, el CE ha de difondre el contingut del registre i facilitar el coneixement públic de totes aquelles circumstàncies d interès de les entitats inscrites i que contribueixin al seu apropament als ciutadans d acord amb l establert en l article 11.3.b. Article 15. Requisits i procediment de la inscripció en el Registre La inscripció de les entitats en el Registre s efectuarà a instància seua, mitjançant la presentació del corresponent escrit de sol licitud dirigit al CE i signat pel seu representant o, si l entitat no estigués dotada de personalitat jurídica pròpia, per totes aquelles persones que integrin l agrupació. L escrit de sol licitud s ha de presentar acompanyat de la documentació següent: Si es tracta d entitats dotades de personalitat jurídica, còpia dels seus estatuts, acta fundacional o qualsevol altre document que constati la realitat de les condicions i els requisits següents: * Data de constitució i denominació. * Domicili social. En el cas que el domicili social es trobi fora d Eivissa, han de comptar amb un domicili a l illa i fer-lo constar juntament amb el domicili social. * Àmbit territorial en el qual l entitat desenvolupa principalment les seues activitats. * Activitats de l entitat, que en cap cas no poden anar dirigides a l obtenció de lucre econòmic particular i que necessàriament han de servir a la finalitat de satisfacció dels interessos generals o a la de representació i defensa dels interessos sectorials, econòmics, culturals, professionals, científics i anàlegs propis dels diferents col lectius de veïns de l illa. * Òrgans de govern i representació de l entitat, composició i regles de funcionament, que en tot cas garanteixin la possibilitat de participació de tots els membres i el funcionament democràtic de l entitat. Si es tracta d entitats o agrupacions que no estiguin dotades de personalitat jurídica, document signat per totes les persones integrants, amb expressió del nom, els llinatges i el domicili de cada una d elles. En aquest document s han d indicar de manera detallada, en la forma i la mesura que aquí resultin aplicables, totes les circumstàncies assenyalades en l apartat anterior. En aquests casos, també s ha de fer constar la identitat de la persona que assumeixi la representació dels seus membres en les relacions externes de l entitat El termini d inscripció en el Registre és de dos mesos, comptats des de la data que presenti la sol licitud davant el CE. Això no obstant, si s observassin defectes formals en la sol licitud o en la documentació que s hi adjunti, se n requerirà l oportuna correcció i, aleshores, quedarà en suspens el termini assenyalat La sol licitud d inscripció es denegarà, mitjançant resolució motivada, quan s incompleixi qualsevol dels requisits indicats en l apartat primer i en la legislació vigent. Article 16. Contingut de la inscripció i dipòsit de documentació El Registre d entitats ciutadanes ha d estar instal lat necessàriament en suport informàtic i ha de garantir, a través de les anotacions practicades, la constància de les dades següents: a) Denominació de l entitat i còpia dels seus Estatuts, en què es detallaran les seues activitats i finalitats pròpies. b) Número d inscripció en el Registre general d associacions. c) Domicili social i dades d interès (telèfon, correu electrònic, etcètera) que facilitin l accés i el contacte amb l entitat. d) Identitat de la persona o de les persones que exerceixin la representació de l entitat, així com les dades de contacte de les persones que ocupen càrrecs directius. e) Certificat, emès pel secretari o secretària de l associació, del nombre de socis. f) Pressupost en curs de l entitat. Així mateix, ha de quedar dipositada en els serveis administratius del Registre d entitats ciutadanes tota la documentació que les diferents entitats interessades hagin presentat a l efecte d obtenir la inscripció en el Registre Les associacions inscrites estan obligades a comunicar al Registre qualsevol modificació de les dades a les quals es refereixen els apartats a al d de l article anterior, dins del mes següent al qual es produeixi. Juntament a aquesta comunicació hauran de presentar-se els certificats actualitzats dels apartats e i f i una memòria anual d activitats. Es deixarà constància en el Registre de la variació produïda mitjançant la realització de la corresponent anotació i es dipositarà igualment la documentació presentada a l efecte de la seua acreditació En el supòsit que la modificació determinàs l incompliment sobrevengut dels requisits exigits per a la inscripció, aleshores el Registre, d ofici, donarà de baixa l entitat després d atorgar el tràmit d al legacions a l entitat interessada per un termini de quinze dies. Article 17. Cooperació i col laboració entre registres El CE ha de vetllar per establir, mitjançant els corresponents acords amb les diferents administracions o entitats públiques, mecanismes de cooperació i col laboració amb altres registres amb l objectiu principal de facilitar l intercanvi de la informació necessària per satisfer les finalitats pròpies del Registre d entitats ciutadanes. Capítol III La utilització dels mitjans públics per part de les entitats ciutadanes Article 18. Dret a la utilització dels mitjans públics El CE ha de facilitar a les entitats ciutadanes la utilització d aquells mitjans materials propis, com ara locals, mobiliari i altres elements o instal lacions, que puguin servir a les esmentades entitats per al millor desenvolupament de les seues activitats.

5 92 BOIB Num A l efecte de potenciar la participació ciutadana a través dels mecanismes virtuals establerts en el Títol V d aquest Reglament, el CE posarà a disposició de les entitats ciutadanes els mitjans telemàtics que millorin la seua presència a Internet i afavoreixin l ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per tal de consolidar la xarxa ciutadana de participació virtual d Eivissa. Article 19. Compatibilitat amb l ús públic La utilització per part de les entitats ciutadanes dels mitjans propis de l Administració insular regulada en aquest Capítol s exercirà en qualsevol cas, quan es tracti de mitjans vinculats a l ús o a un servei públic, de manera que no pertorbi l accés públic general. Article 20. L autorització per utilitzar els mitjans públics La utilització per part de les entitats dels mitjans propis del CE queda supeditada a l obtenció, amb sol licitud prèvia motivada per part de les entitats interessades, de l autorització atorgada per l òrgan competent del CE, de conformitat amb la normativa específica en vigor. La sol licitud ha d anar signada per la persona que exerceixi la representació legal de l entitat o, en altre cas, per aquella persona a la qual s hagi atribuït la representació dels diferents membres de l agrupació, i ha de contenir suficient explicació sobre els mitjans sol licitats i les condicions requerides de la seua utilització L atorgament de l autorització i, en conseqüència, l accés efectiu a la utilització dels mitjans propis de l Administració insular queda condicionada a les limitacions que resultin de l ús que n efectuïn altres entitats o de les necessitats de disposició per part del mateix Consell Insular. Així mateix, a l hora de dictar resolució sobre l atorgament de l autorització es tendrà en compte el tracte donat per l entitat als mitjans sol licitats en ocasions anteriors, i es configura com a causa inhabilitadora de l accés als mitjans la seua utilització irresponsable. Capítol IV La gestió ciutadana dels interessos públics Article 21. La gestió indirecta dels serveis, activitats i els equipaments insulars Per assolir un major nivell de coresponsabilitat ciutadana en la gestió dels interessos públics, el CE pot afavorir, mitjançant qualsevol de les modalitats de gestió indirecta i sempre que aquesta gestió sigui possible d acord amb la legislació de contractes, l accés de les entitats ciutadanes a la gestió dels serveis, les activitats o els equipaments la titularitat dels quals correspongui a l Administració insular. Article 22. Caràcter no lucratiu de la gestió La gestió dels serveis, les activitats o els equipaments esmentats en l article anterior per part de les entitats ciutadanes sempre tendrà caràcter no lucratiu, de tal manera que tots els ingressos derivats de la gestió hauran de revertir obligatòriament per part de l entitat corresponent en benefici de la prestació del servei, la realització de l activitat o el funcionament de l equipament. Article 23. L accés a la gestió El CE elaborarà, aprovarà i farà públic de manera periòdica un catàleg en el qual quedi constància de: a) Les condicions a les quals hagi de subjectar-se la gestió dels diferents serveis, activitats o equipaments susceptible de ser assumida per les entitats ciutadanes, en termes que quedi garantit en qualsevol cas tant l accés general de tots els ciutadans a l ús dels equipaments o a la prestació dels serveis com la màxima satisfacció de les seues necessitats en el resultat de la gestió. b) Els criteris conforme als quals s hagi de resoldre la selecció de les diverses entitats interessades, en el cas que n hi hagi més d una, que garanteixin igualment la solució a favor d aquelles opcions que procurin una major i millor satisfacció de les necessitats ciutadanes La iniciativa per a l accés a la gestió d equipaments, serveis o activitats de competència del CE pot correspondre tant a les entitats interessades com a la mateixa Administració insular, en aquest cas mitjançant la convocatòria pública corresponent. Tant en un supòsit com en l altre, això no obstant, les entitats interessades han d aportar, juntament amb la sol licitud dirigida al CE, la documentació adient per justificar la capacitat d acomplir les respectives condicions definides en el catàleg i d oferir informació sobre els distints aspectes implicats en els criteris de selecció assenyalats igualment en el catàleg i, en qualsevol cas, la documentació acreditativa de la suficiència tècnica i econòmica de l entitat que n asseguri la gestió correcta Totes les sol licituds presentades s han de sotmetre a informe del CE, que l elevarà a l òrgan competent perquè adopti la resolució que correspongui. Article 24. Seguiment de la gestió El CE és l encarregat de fer el seguiment de la gestió assumida per les diverses entitats dels serveis, les activitats o els equipaments de titularitat insular i, si escau, ha d emetre informe sobre les deficiències que s observin, informe que serà remès a l òrgan competent perquè adopti les mesures oportunes. TÍTOL III DEL SERVEI D ATENCIÓ A LA CIUTADANIA I DELS MECANIS- MES D INFORMACIÓ I CONSULTA Capítol I Del Servei d Atenció a la Ciutadania Article 25. Naturalesa El Servei d Atenció a la Ciutadania (SAC) és una unitat administrativa de caràcter transversal que s integra dins l organització del CE amb la finalitat d apropar l Administració al ciutadà i, a aquest efecte, millorar de manera constant la qualitat de la gestió administrativa i de l atenció ciutadana i també fer possible l exercici dels drets de participació en els assumptes insulars regulats en aquest Reglament D altra banda, el CE, amb l objectiu d apropar l Administració a la ciutadania, promourà l adopció d acords i/o convenis amb altres administracions que configurin una finestra administrativa comuna amb l objectiu de: a) Permetre la realització de tràmits i/o la prestació de serveis corresponents a altres administracions, particularment l Administració estatal i l autonòmica, a través del SAC. b) Permetre la realització de tràmits i/o la prestació de serveis corresponents al CE, primordialment per part dels ajuntaments de l illa, en forma d una xarxa d atenció local a la ciutadania. c) Permetre la realització de tràmits i/o la prestació de serveis corresponents al CE per part d altres administracions públiques. Article 26. Funcions En compliment dels principis i els objectius expressats en l article anterior, correspon al SAC: a) Rebre totes les sol licituds que els ciutadans i les ciutadanes adrecin al CE, sigui quina sigui la seua forma i el seu contingut; gestionar directament les que siguin de la seua competència i remetre la resta als departaments, les àrees, els serveis o les unitats administratives a qui en correspongui la gestió. b) Informar els ciutadans i les ciutadanes sobre la normativa, els procediments, els requisits i els documents que són necessaris per a la tramitació de les diferents sol licituds; bé directament, quan es tracti d una sol licitud relativa al catàleg de serveis la gestió dels quals tengui assignats, o bé adreçant-los a l administració, el departament, l àrea, el servei o la unitat administrativa corresponent. c) Facilitar a la ciutadania el seguiment dels expedients respecte dels quals tengui assignada la gestió. d) Difondre la informació sobre els serveis i les activitats que es prestin o es realitzin des del CE, a través dels mecanismes que es posin al seu abast, i mantenir-la actualitzada. Particularment és responsabilitat del SAC la gestió del tauler d edictes del CE i les cartes de serveis. Capítol II Mecanismes d informació i consulta que el CE posa a l abast de la ciutadania Article 27. Classificació Els mecanismes d informació i/o consulta que el CE posa a l abast de la ciutadania es classifiquen en:

6 BOIB Num a) mitjans presencials i/o en suport físic. b) mitjans no presencials i/o telemàtics Els mitjans presencials i/o en suport físic seran fonamentalment els següents: a) Atenció personalitzada a través de les oficines del SAC. b) Publicació d anuncis en el tauler d edictes del CE, en els butlletins oficials i en els mitjans de comunicació social. c) Publicació, amb caràcter periòdic, d un butlletí informatiu en format paper. d) Publicació de fullets informatius sobre els diferents serveis que es presten des del Consell Insular. e) Altres mitjans d informació i consulta que s estableixin El CE implantarà gradualment cartes de serveis mitjançant les quals informarà dels serveis que presta i dels compromisos de qualitat que assumeix que hi estiguin relacionats. Particularment, el CE desenvoluparà cartes de serveis per garantir els drets dels ciutadans recollits en el Títol I d aquest Reglament Les cartes de serveis han de tenir necessàriament el contingut següent: a) La descripció del servei. b) El catàleg de les prestacions que ofereixen els serveis. c) Les vies d atenció ciutadana disponibles per a cada una de les prestacions ofertes. d) Compromisos generals dels serveis respecte dels usuaris Els mitjans no presencials i/o telemàtics seran fonamentalment els següents: e) Compromisos concrets per a cada prestació (terminis i vies de resolució). ** Servei d atenció telefònica integral, segons el format de telèfon generalista d informació local (tipus 010) d Eivissa. ** Publicació d un butlletí digital del CE. ** Manteniment del portal web institucional de manera que permeti no tan sols l obtenció d informació, sinó també la realització de tràmits. ** Distribució d informació a través de correus electrònics, missatges de telefonia mòbil (SMS) o qualsevol altre mitjà apte per trametre informació, sempre d acord amb el que estableixi la normativa vigent en cada cas. ** Correu ciutadà, que permetrà posar a l abast de la ciutadania comptes de correu electrònic gratuït amb l objectiu de distribuir directament informació institucional en suport informàtic. ** Altres serveis d informació i consulta que s estableixin. Article 28. El portal web institucional 28.1 El portal web institucional, en el marc del que estableix l article 70 bis apartat 3 de la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local i la Llei 11/2007, de 22 de juny, d accés electrònic dels ciutadans als serveis públics té com a objectiu implementar polítiques d informació i participació d abast universal a partir de la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), principalment Internet A través del portal institucional, el CE: a) Facilitarà la informació més àmplia possible sobre les activitats i els serveis insulars. b) Fomentarà la participació ciutadana. c) Treballarà per anar incorporant progressivament la possibilitat de fer gestions i realitzar tràmits administratius via telemàtica i, a aquest efecte, posarà a l abast de la ciutadania tota la informació i la documentació necessàries, així com els mitjans d autenticació digital de la ciutadania d Eivissa El portal institucional incorporarà en la mesura que sigui possible tots els mecanismes per possibilitar l adaptació de la informació virtual a les persones amb discapacitats d acord amb els criteris de la Web Accessibility Initiative (WAI) Paral lelament a la implantació dels mecanismes d administració electrònica, el CE desenvoluparà accions insulars d alfabetització digital, cibervoluntariat o correu electrònic ciutadà gratuït. Capítol III Mecanismes que permetin la millora de la qualitat dels serveis del CE Article 29. Cartes de serveis A l efecte de fomentar la millora continuada dels serveis del CE, aquesta Corporació desenvoluparà totes aquelles eines de gestió de la qualitat que tenguin com a eix principal d actuació la ciutadania (model EFQM) i les seues expectatives en relació amb els serveis insulars que es desenvolupen. f) Especificació dels mecanismes que es posen a l abast per a la formulació de suggeriments i queixes Les cartes de serveis han d usar un llenguatge senzill i entenedor i s han d elaborar en un format que en faciliti la comprensió El CE ha d establir els mecanismes necessaris per tal que la ciutadania, ja sigui de manera individual o col lectiva, participi en l aprovació i la modificació de les cartes de serveis Les mateixes cartes de serveis han d establir els mecanismes de revisió i millora que es duran a terme a través d enquestes periòdiques de percepció sobre la qualitat en la prestació dels serveis per a cadascuna de les cartes. Article 30. Altres mecanismes de millora continuada del CE El CE realitzarà enquestes per captar l opinió de la ciutadania. En particular, s utilitzaran primordialment les enquestes als usuaris sobre la qualitat percebuda en la prestació dels serveis insulars i/o les enquestes sobre la percepció ciutadana en relació amb l acció de govern del CE. TÍTOL IV DELS CONSELLS SECTORIALS Article 31. Naturalesa Els consells sectorials són òrgans col legiats, de caràcter deliberant i consultiu, destinats a facilitar i integrar la participació dels ciutadans en relació amb un sector o sectors materials específics dels diferents que comprèn l acció del CE. Article 32. Creació, composició i dissolució Correspon al Ple del CE la creació dels consells sectorials i la seua composició, a iniciativa del conseller executiu o consellera executiva cap del Departament responsable del sector d activitat propi del consell sectorial que s hagi de crear Un consell sectorial es dissoldrà per acord del Ple del CE quan concorrin circumstàncies que així ho aconsellin. Article 33. Presidència honorífica, presidència executiva, vicepresidència i secretaria La presidència honorífica de tots els consells sectorials recaurà en la figura del president o presidenta del Consell d Eivissa La direcció i representació de cada consell sectorial queda atribuïda a la respectiva presidència executiva, a la qual igualment correspon convocarne les seues sessions, establir-ne l ordre del dia, dirigir les sessions i traslladar les propostes formulades als òrgans competents de la gestió i del govern. Així mateix, la presidència dels respectius consells sectorials: a) És la responsable d assegurar la difusió adequada, a través de qualsevol mitjà d accés general, de tots els acords o les decisions que es prenguin per tal de garantir-ne el coneixement per part de les entitats del sector i la ciutadania en general. b) Ha de donar compte al consell sectorial corresponent del resultat derivat de les propostes, els suggeriments i altres decisions adoptades per aquest

7 94 BOIB Num consell Es crearan dues vicepresidències: La vicepresidència primera i la vicepresidència segona. La vicepresidència primera recaurà en un representant de les administracions municipals d Eivissa i serà designat per acord d aquests membres. La vicepresidència segona recaurà en un representant de les entitats civils membres del consell sectorial i serà designat per acord d aquests membres. La vicepresidència primera -o en cas d absència, la segona- substituirà la presidència en l exercici de les seues funcions en els casos de vacant, absència, malaltia o qualsevol altra circumstància que la impossibiliti temporalment per exercir-les La secretaria del consell sectorial recaurà en un tècnic del Consell d Eivissa, segons designació lliurement efectuada per la presidència de l òrgan col legiat, i queda encarregada de totes aquelles funcions previstes en la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. En concret, correspon a la secretaria de cada consell sectorial: a) Fer arribar als membres del consell sectorial les convocatòries, les propostes d actes i altra documentació relativa a les sessions dins els terminis establerts a l article 9 d aquest Reglament. b) Fer el seguiment de l execució dels acords adoptats pel consell sectorial. c) Preparar les reunions del consell sectorial i aixecar les actes corresponents. d) Registrar i controlar les actes, els acords i tota la documentació relativa al consell sectorial. e) Les altres que siguin conferides i que siguin necessàries per al compliment de les anteriors. La secretaria assistirà a les sessions del consell sectorial amb veu però sense vot. Article 34. Vocals Tots els ajuntaments d Eivissa tenen dret a un vocalia en els consells sectorials. Així mateix, tots els grups membres de la Junta de Portaveus del Consell, tindran dret a anomenar una vocalia en cada consell sectorial Les administracions, les organitzacions i les associacions membres de cada consell sectorial hauran de comunicar el nom de la persona designada com a vocal, i el seu suplent, mitjançant escrit adreçat a la Direcció Insular de Relacions Ciutadanes del Consell d Eivissa, o al departament competent, en el seu cas, en el termini de trenta dies a comptar des del següent al de la recepció de la sol licitud de designació efectuada pel Consell d Eivissa Tots els vocals són nomenats per un termini màxim de quatre anys, termini que en tot cas coincidirà amb el període de mandat dins del qual hagin estat designats i nomenats, i la seua renovació haurà de produir-se, obligatòriament, dins dels tres mesos següents des de la data de constitució de cada nou Ple del Consell d Eivissa Els vocals perdran la seua condició en els següents casos: a) Per finalització del seu manament. b) Per dissolució o incapacitat legal de l entitat a la qual representa. c) Per renúncia. d) Per substitució, acordada per l entitat a la qual pertanyi, de conformitat amb el que s estipuli en les seus estatuts Correspon als vocals: a) Participar en els debats del consell sectorial. b) Exercir el seu dret a vot. c) Formular propostes, precs, preguntes i aportacions a través de la secretaria del consell sectorial. d) Realitzar la resta de funcions relatives a la seua condició de vocal. Article 35. Funcions Els consells sectorials tenen com a funció pròpia la de debatre sobre tots aquells assumptes que, integrats dins de l àmbit material que constitueix el seu objecte i relacionats amb les distintes esferes de competència de l Administració insular, resultin escaients a l efecte de la millor satisfacció dels interessos generals o sectorials dels veïns de l illa. Els debats i les deliberacions dels consells sectorials es poden traduir, si escau, en la formulació de totes aquelles propostes i suggeriments que s estimin pertinents dirigides als òrgans responsables de la gestió dels diferents sectors de l activitat del CE En concret, s assenyalen com a funcions específiques dels consells sectorials les següents: a) Esdevenir el fòrum de concertació publicoprivat de les polítiques sectorials del Consell d Eivissa, com a espai de debat i consulta entre l administració insular, la societat civil, els agents empresarials i els agents socials. b) Proposar al Consell d Eivissa, mitjançant el departament sectorial específic, els criteris, les prioritats o les actuacions que considerin pertinents per millorar les polítiques relatives a l àmbit de treball de cada consell sectorial. c) Fer el seguiment coordinat de l aplicació de les polítiques sectorials de les distintes administracions públiques a l illa d Eivissa. d) Realitzar informes, no preceptius i no vinculants, respecte d assumptes insulars relacionats amb l àmbit d actuació de cada consell sectorial, a petició del Govern d Eivissa o que el mateix consell sectorial estimi convenient. e) Proposar al Consell d Eivissa, mitjançant el departament sectorial específic, accions com ara: - la realització d estudis sectorials - la realització d accions de promoció - la posada en marxa d accions de formació per a professionals i ciutadania f) Elaborar i presentar una memòria anual de les actuacions realitzades per cada consell sectorial. g) Qualsevol altra finalitat similar a les indicades i que s adigui amb la naturalesa deliberant i consultiva dels consells sectorials. Article 36. Funcionament Els consells sectorials han d ajustar el seu funcionament al principi de democràcia interna i s ha de garantir la participació de tots els membres en les seues sessions i en l adopció d acords Els consells sectorials s han de reunir, com a mínim, dues vegades a l any, una dins de cada semestre, amb convocatòria prèvia efectuada per la presidència executiva que ha d anar acompanyada de l ordre del dia. També assenyalarà el lloc de celebració, el dia i la hora. No obstant l anterior, els consells sectorials també es reuniran en qualsevol moment que ho decideixi la presidència, d igual manera que quan ho sol liciti, com a mínim, mitjançant escrit raonat adreçat a la presidència, una tercera part dels seus membres. A l escrit de sol licitud hi constaran els assumptes que es proposin debatre El consell sectorial es considerarà constituït vàlidament quan hi concorrin, com a mínim, la meitat més un dels seus membres, en primera convocatòria. En segona convocatòria, que tendrà lloc mitja hora després de la primera, serà suficient l assistència d una tercera part dels membres de dret del consell sectorial i, en tot cas, amb presència del president executiu i del secretari. Les reunions dels consells sectorials seran convocades per la seua presidència executiva amb un mínim d antelació de quatre dies hàbils per a les ordinàries i de dos dies hàbils per a les extraordinàries. Un consell sectorial podrà, a proposta del president executiu/de la presidenta executiva, o d una tercera part dels seus membres assistents, discutir una qüestió amb caràcter d urgència no inclosa a l ordre del dia. El president executiu, d ofici o a instància d una tercera part dels membres del consell sectorial, per tal de tractar qüestions d àmbit específic, podrà convocar aquelles persones que no sent membres del Consell es considerin idònies per tractar assumptes concrets, informar-ne i col laborar amb el consell sectorial. Aquestes persones assistiran a les reunions amb veu però sense vot. Els informes, les propostes, els suggeriments i altres acords dels consells sectorials s han d adoptar d acord amb la regla bàsica de decisió consensuada. Només en cas d impossibilitat de consens, apreciada lliurement per la presidència, es passarà a la votació corresponent; en aquest darrer cas serà necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres de l òrgan. De cada sessió s aixecarà acta, que recollirà els acords adoptats, i la qual se sotmetrà a aprovació a la sessió següent. Les actes aprovades seran autenticades amb la signatura del president o presidenta i del secretari o secretària.